Campions de la Champions League!

La quarta del Barça i la segona de Wembley!

Ahir el Barça va guanyar la seva quarta copa d’ Europa en el mític estadi de Wembley davant d’un Manchester United que no va poder fer res contra la lliçó de joc impartida pels homes de Josep Guardiola i només van ser capaços de marcar un gol (en fora de joc) contra els tres de l’equip blaugrana.

El partit va començar amb un domini de l’equip anglès que havia sortit al camp amb una estratègia clara: controlar el centre del camp, és a dir, no deixar fer la feina a Xavi ni Iniesta, els dos cervells de l’equip català. Però la estratègia dels de Ferguson només va ser efectiva els deu primers minuts quan Pedro va fer tenir la primera gran ocasió de gol pel Barça.  Però pocs minuts desprès i gràcies a una magnífica assistència de Xavi, Pedro va tornar a tenir una gran oportunitat per batre al porter Red i no la va desaprofitar. Marcava així (1-0) que va desbordar l’alegria de les 20.000 ànimes culés que s’havien desplaçat fins la capital anglesa.

L’únic home del Man. United capaç de posar problemes al Barça no podia ser un altre que Rooney, i així va ser. Poc després del gol del 17 del Barça, l’anglès va combinar amb Giggs, que estava fora de joc, va rebre de nou la pilota i va marcar un gol en fora de joc que va afusellar a Víctor Valdés. El joc tornava a estar empatat. Començava una altra vegada des de cero. Arribat el 45’ el marcador seguia marcant l’empat tot i el clar domini dels catalans sobre els anglesos.

Al començament de la segona part el domini blaugrana era més que evident. Només faltava sentenciar el partit, i això ho faria el millor jugador del món, Leo Messi. Un tiki-taka des de l’esquerra de l’àrea fins el centre al minut 53. Una vegada més una obra d’art digna d’admirar.  I per rematar el festival blaugrana, David Villa, el golejador que portava tres mesos sense marcar, va fer un gol espectacular des de la frontal de l'àrea que va anar directe cap a l’esquadra esquerra de la porteria de Van der Sart. A partir d'aquest moment només va caldre esperar vint minuts més per proclamar-se campions d'Europa. Una copa que va no va ser aixecada pel capità, Carles Puyol, com és habitual, sinó que aquest i juntament amb el segon capità, Xavi Hernández, li van cedir el gran honor Eric Abidal que feia dos mesos havia superat la seva Champions particular superant un tumor al fetge. 


Va ser una nit de somni per totes les ànimes culés del món que més que mai poder sentir-se orgullosos de tenir un equip fantàstic jugant a futbol i un equip fantàsticament humà.